José Ortega y Gasset (Madrid,
9 de maig de 1883 - 18 d'octubre de 1955), fou un filòsof espanyol.
Va cursar estudis secundaris al col·legi jesuïta de San Estanislao
a Miraflores
del Palo (Màlaga)
entre 1891 i 1897, i superiors a la Universitat
de Deusto, Bilbao
(1897-98) i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat
Central de Madrid (1898-1904).
Es doctorà en Filosofia
per la Universitat de Madrid (1904) amb la seva obra Los terrores del año mil –
Crítica de una Leyenda. Entre 1905
i 1907 va realitzar estudis
a Alemanya: Leipzig, Nuremberg, Colònia,
Berlín i especialment a Marburg. En aquesta última
ciutat es va veure influït pel neokantisme
de Herman Cohen
i Paul Natorp, entre
d'altres.
De retorn a Espanya fou nomenat professor numerari de Psicologia, Lògica i Ètica de la Escuela
Superior del Magisterio de Madrid (1909) i a l'octubre de 1910 guanyà l'oposició a
la Càtedra de Metafísica
de la Universitat Central, vacant després de la defunció de Nicolás
Salmerón.
Col·laborador del diari El Sol el 1917, on publicà sota la
forma de fulletons les seves dues principals obres: España invertebrada i La
rebelión de les masas.
Fundà la Revista de
Occidente el 1923,
i en fou el director fins a 1936.
Des d'aquesta publicació promogué la traducció i comentari de les més
importants tendències filosòfiques i científiques com ara les de: Johan Huizinga, Oswald Spengler, Edmund Husserl, Georg Simmel, Jakob von
Uexküll, Heinz
Heimsoeth, Franz
Brentano, Hans Driesch,
Ernst Müller,
Alexander Pfänder,
Bertrand Russell,
entre d'altres. Enfrontat a la Dictadura de
Primo de Rivera, juntament amb altres destacats intel·lectuals
espanyols va renunciar a la seva càtedra el 1929.
Quan començà la Guerra civil marxà a l'exili, d'on tornà l'any 1946.
Durant aquest període gairebé no va escriure sobre política, però va dedicar un
article contra l'ajuda internacional a la República, publicat a la premsa
anglesa. En aquest article s'enfrontà a Einstein, qui estava fent campanya de
suport al Front Popular, i va dir d'ell que en qüestions espanyoles tenia una
ignorància radical. Aquest fet i altres originaren el polèmic llibre "El
maestro en el erial", de Gregorio Morán, on es tracta la relació d'Ortega
amb el règim franquista.
Ortega y Gasset va exercir una gran influència a la filosofia
espanyola del segle XX,
no només per la temàtica de la seva obra filosòfica sinó també pel seu estil
literari àgil, pròxim al Quixot, que li va permetre arribar fàcilment al públic
general.
Va exercir gran influència sobre filòsofs com Manuel García
Morente, Joaquim Xirau,
Xavier Zubiri, José Gaos, Luis Recaséns
Siches, Manuel Granell,
Francisco Ayala, María Zambrano,
Pedro Laín
Entralgo, José Luis López-Aranguren,
Julián Marías
i Paulino
Garagorri.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada