El Relativisme

El relativisme és una actitud del coneixement que es basa en la dependència del coneixement i la veritat amb els aspectes interns i externs de cada persona. Un autor que va defensar aquesta actitud és Protàgores (480-410 aC).

Hi ha diferents tipus de relativismes, com el cultural, el cognoscitiu i el moral.

• El relativisme cultural forma part del mètode de l'antropologia cultural. Cerca una descripció més rigorosa i lliure de judicis de valor dels elements d'una cultura. Sosté que cada tret cultural: pauta cultural, costum,instrument, ritual, relació personal, etc. només es pot entendre en funció de la cultura a què pertany. Així les cultures diferents de la pròpia deixen de considerar-se "endarrerides" o "salvatges", i certs costums "fastigosos" o "propis d'animals".

• El relativisme moral és aquella posició que sosté que no hi ha actes absolutament bons ni dolents. Allò que és bo no té un fonament absolut, és a dir, desproveït de tot lligam i per tant plenament fonamentat. El relativisme moral acceptaria judicis morals diversos sobre el mateix acte. En darrera instància, el relativisme moral conduiria a una indiferència davant la conducta de les altres persones, atès que no es podrien jutjar en funció de la pròpia concepció del que està bé. El relativisme moral no és contradictori amb l'acceptació de valors comuns compartits, o fins i tot amb normes i valors universals però amb un fonament no absolut, sinó per exemple històric, com és la fonamentació que fa Norberto Bobbio dels drets humans. 

• El relativisme cognoscitiu, aquesta posició va ser enunciada per primer cop pel sofista Protàgores "l'home és la mesura de totes les coses, de les que són en la mesura que són, de les que no són, en la mesura que no són". El món tal com apareix al subjecte així és. En d'altres paraules, no hi ha una veritat, sinó tantes la veritats com subjectes. En la seva versió forta,el relativisme cognoscitiu conté una contradicció: Si l'enunciat "tot és relatiu" és veritat, aquest enunciat també ho és i per tant si no m'apareix vertader no l'he d'acceptar.