Immanuel Kant

Va néixer a Königsberg, Prússia el 22 d'abril de 1724 i va morir el  12 de febrer de 1804. Va ser un filòsof alemany de la Il·lustració. És el primer i més important representant de l'idealisme alemany i està considerat com un dels pensadors més influents de l'Europa moderna i de la filosofia universal.

Entre els seus escrits més destacats es troba la Crítica de la raó pura, qualificada generalment com un punt d'inflexió en la història de la filosofia i l'inici de la filosofia moderna. En ella s'investiga l'estructura mateixa de la raó. Les seves altres obres principals són la Crítica de la raó pràctica, centrada en l'ètica; la Crítica del judici, en la qual investiga sobre l'estètica i la metafísica dels costums que indaga en la filosofia del Dret i de l'Estat.

Kant va avançar importants treballs en els camps de la ciència, el dret, la moral, la religió i la història. 

El pensament kantià va ser molt influent en l'Alemanya del seu temps, portant la filosofia més enllà del debat entre l'empirisme i el racionalisme. Fichte, Schelling, Hegel i Schopenhauer es van veure a si mateixos expandint i complementant el sistema kantià de manera que justificaven l'idealisme alemany.