Quan el filòsof Gehlen parla de les errades i carències amb les que, a diferència de l'animal respecte de la seva pròpia esfera, neix l'home, es refereix al sentiment i l'impuls que l'home pot orientar segons els seus interessos i necessitats.
Les persones tendim, a vegades, a pensar en nosaltres mateixos i en el que ens envolta i, d'altra banda, deixem estar els altres. Quan algun propòsit ens surt malament, acostumem a rendir-nos i a desmoralitzar-nos i, en el moment en que veiem que un altre ha acabat com nosaltres, podem arribar a ser tan egoistes que ens alegrem del resultat de l'altre.
Sovint, fins i tot quan tot està destruït i fet pols, hi ha persones que són capaces de trobar la fama, l'èxit, la glòria i la satisfacció en allò que ha fet un altre. Llavors, ens hauríem d'identificar com a éssers morals o simplement com a éssers que han arribat al món per sobreviure?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada